miércoles, 30 de noviembre de 2011



- Què és internet?

A la Xarxa és fàcil trobar-hi moltes explicacions del funcionament tècnic d'Internet, però de ben segur, com passa amb molts altres avenços tecnològics, per a la gran majoria de les persones és més rellevant la seva utilització que no la tecnologia que hi ha al darrere.
Així, per al mariner que ha de viure el naixement del seu fill o filla a molts quilòmetres de distància de casa seva, veure la cara del nadó per videoconferència gràcies a la Xarxa, o per a la persona que troba parella per Internet, la comunicació que ofereix la Xarxa entre les persones és molt més important que no els avenços tècnics que la permeten.
En aquests i altres molts casos Internet és, bàsicament, comunicació.



Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una Internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, untelèfon mòbil o bé consoles.




http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet




- Orígens

La història d'Internet es remunta als inicis de les xarxes de comunicacions. La idea d'una xarxa d'ordinadors que permetés la comunicació entre usuaris de diferents ordinadors, s'ha desenvolupat passant per múltiples etapes. La interunió d'aquests desenvolupaments, ha permès crear Internet, també anomenada la xarxa de xarxes. Això inclou la fusió d'avanços tecnològics amb les infraestructures de xarxes existents i els sistemes de telecomunicacions. La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANETTècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials. Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.




http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Internet

- Què es necessita per a connectar-se 
El que es necessita per a poder connectar-se a internet es tenir Wi-fi.



- Serveis que ofereix la xarxa
Els serveis que ofereix la xarxa són:

-World Wide Wed - és possiblement el servei més conegut. Dins aquí les pàgines més populars són, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com.




-Correu electrònic - permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari.




-Compartiment de fitxers - varies tecnologies permeten compartir fitxers.


-Trucades telefòniques - Voice Over IP (Skype). Hi ha en procès una convergència digital. Els dos mons s'están acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estàn fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. 


-Televisió per internet - permet poder veure la televisió a través de xarxes d'Internet.


-Xat - missatgeria instantànea que et permet tenir comunicació amb altres persones del voltant o inclús d'altres països i arreu del món.


-Altres serveis minoritaris
-Gopher - va ser el precursor de World Wide Web.

-Whois - serveix per conèixer el titular d'un nom de domini o d'una adreça de IP.
-Telnet - servia per acceir remotadament a un ordinador a través d'un terminal d'ordinador.
-SSH - és la versió moderna de Telnet.
-LDAP - ofereix serveis de directori.

- Estructura de la web 

La estructura d'una web són ordinadors connectats tots entre si que formen una xarxa conjunta i aleshores formen una estructura.


http://www.webtaller.com/maletin/articulos/estructura_de_una_web.php


http://www.joseacortes.com/recursosweb/8pasos/estructura.htm




- Elements que componen la URL 

L'URL (de l'anglès, Uniform Resource Locator, «localitzador uniforme de recursos») és una cadena de caràcters que informa al navegador de:
  • La màquina on és el recurs a què fa referència.
  • El protocol que s'ha d'utilitzar per obtenir aquest recurs.
  • La manera com el servidor web trobarà quin és el recurs.




La URL està composta per varies parts:
-Protocol del qual s'accedeix a un document.
-Nom del domini.
-Nom de la carpeta del servidor en que està el document.
-Nom del document


EXEMPLE:

http://www.luiscanada.com/manualHTML/url.php


Protocolo: http
Dominio: luiscanada.com
Carpeta: manualHTML
Nombre del documento: url.php

- Programes de navegació 


Els programes de navegació més importants per navegar en la xarxa són:
-FIREFOX - navegador wed basat en Mozilla, potent, ràpid i molt útil per qui desarrollem pàgines web.



-MOZILLA - navegació òptima en meny de 5 minuts.
-NETSCAPE 7 - gran calidad i rapidesa que aconsellem col·locar com explorador per defecte.
-FLOCK - basat en Mozilla, que explota varies possibilitats de les reds socials d'Internet.
-NAVEGADOR OPERA 
-CAMINO BROWSER - navegador web de MAC OS X 10.3 o posterior, que te una interfaç de diseny Macintosh.
-SAFARI PER WINDOWS - navegador creat per Apple, que ara també es distribueix en versió Windows.
-INTERNET EXPLORER 7 - canvia la interfaç de l'usuari, ara amb noves funcionalitats.
-NAVEGADOR DE MODO TEXTO LYNX - funciona en mode de text, sense imatges.


- La barra de navegació 

La barra de navegació canvia d'aspecte segons en la part del projecte en que es trobi actualment el navegador. Els botons es desactiven si no són necessaris. Proporciona informació de l'estat actual del recorregut que s'estigui executant. Aquesta informació apareix en una finestra contextual i dinámica sota els botons de navegació. 


http://www.ub.edu/stat/GrupsInnovacio/Statmedia/demo/Temas/Help/B0C0m1t2.htm

- Pràctica de navegació per diferents webs 




Pràctica 1: Com accedir a Internet. Obrir el navegador
En general en un ordinador hi ha instal·lats molts programes informàtics que es connecten a Internet. De tots ells, ara en parlarem d'un tipus de software molt conegut: els navegadors.
De realitat si pots estar llegint aquesta informació és perquè estàs utilitzant un navegador que et permet visualitzar la informació emmagatzemada en un ordinador al qual hi has accedit a través d'Internet.
Qualsevol persona, arreu del món, amb un ordinador connectat a Internet i un navegador adequat pot accedir a aquesta informació.

Una de les possibilitats més interessants i conegudes que ens ofereix Internet és poder accedir als llocs pàgines web.
Un lloc web o pàgina web és un fitxer o un conjunt de fitxers en què es desa informació de tota mena: text, imatges, so, vídeos, etc. Aquests fitxers tenen un format especial anomenat HTML.
Per poder veure la informació que contenen els fitxers HTML cal un programa informàtic anomenat navegador. De navegadors n’hi ha molts, però nosaltres utilitzarem el ”Mozilla Firefox”.
Per poder accedir a aquest programa, primer de tot crearem un accés directe al nostre escriptori.
1. Feu clic damunt del botó Inicia . Accedireu a un menú que et permet accedir a diferents funcions de l'ordinador


2. Cliqueu damunt de Programes . Es desplegarà un menú que et mostrarà tots els programes que tens instal·lats a l'ordinador.


3. Feu clic damunt de . Es desplegarà un nou menú.


4. Situeu-vos amb el cursor damunt de  i feu clic amb el botó dret del ratolí. S'obrirà un menú de context.


5. Feu clic damunt d'. S'obrirà un nou menú de context on heu de fer clic a :


6. Ara ja s'ha creat la drecera en l'escriptori. Per accedir al navegador heu de situar-vos en l'escriptori i fer doble clic amb el ratolí damunt de:


Si ja hi hagués una drecera a l'escriptori i n'haguéssiu creat una de nova, la podeu eliminar fent-hi clic al damunt amb el botó dret del ratolí i seleccionar l'opció  en el menú de context.






jueves, 24 de noviembre de 2011

Sortida a Montserrat




Aquest es un vídeo de la sortida que vam fer els alumnes de 4t d'ESO de l'escola SAMC a Montserrat. Ens ho vam passar molt bé, per què vam estar tots junts i molt bé.
Aquest vídeo l'he penjat al photosnack que és un programa molt útil per què et permet pujar com un vídeo amb les fotos que tu vulguis i es molt fácil d'utilitzar.
Per pujar-ho al bloc, li he donat a embed i l'he pujat a aquest article.

Desitjo que us agradi, un petó!!

miércoles, 23 de noviembre de 2011

EXERCICIS PROPOSATS.



He penjat uns exercicis aquí adalt que hem fet a l'optativa d'informàtica. Els he penjat a issuu, que és un programa on pots penjar documents en forma de llibre, revista...
No es la primera vegada que pujo algún document a issuu, ja l'he fet servir alguna vegada aquí a l'escola, per fer un treball de síntesis a 3r de la ESO. Per poder penjar-ho aquí a blogger li he donat a ''embed'' i l'he enganxat a l'article de bloguer.

Espero que us agradi, fins avia't!

domingo, 6 de noviembre de 2011

SISTEMES OPERATIUS





Aquest power point que veureu a continuació tracta sobre els sistemes operatius. En ell, explico que són els sistemes operatius, els tres sistemes més utilitzats i explico les funcions básiques dels sistemes operatius en general. Dels tres més importants explico les coses més destacables que he trobat sobre ells. El power point l'he fet buscant informació sobre el que volia dir, llegir-la i pegar-la en un word. Del word fer el resum i ficar-ho al power point. Un cop vaig finalitzar el power point el vaig penjar a slideshare.net, és un programma semblant a YouTube però només per power points. Es bastant útil, ja que hi ha molta gent que fa power points de cualquevol tema i els pots penjar per compartir-los amb tothom i així no quedar-te'l per tu. 
Desitjo que us hagi agradat el power point.

jueves, 6 de octubre de 2011

PERIFÈRICS

3. Esbrina què és la UPC. Enumera els elements que la componen i descriu quines funcions fan.


Unitat central de procés (UCP): s’encarrega del control de l’ordinador, 
processant instruccions per a això. 


Hi podem distingir:


Unitat aritmeticològica (UAL): s’encarrega del processament de                  
dades i permet fer operacions simples, com ara suma, resta i desplaçament.


Unitat de control (UC): s’encarrega de dur a terme el control, és a dir, 
de generar els senyals necessaris per activar els elements de l’ordinador 
en funció de les instruccions.


Registres: memòria interna del processador que proporciona les dades 
a la unitat aritmeticològica i en la qual aquesta emmagatzema el resultat 
de les seves operacions.




4. Descobreix quins processadors s'están instal·lant actualment en els ordinadors que es venen a les botigues d'informàtica.


Winaudit, un programa gratuït, que genera un inventari amb el hardware del nostre PC, a més d’oferir-nos tots els detalls de la seva configuració. És bastant semblant a l’Everest i a l’Aida32, però amb la gran diferència de que no tan sols ens diu quin és el sistema o sistemes operatius instal·lats; també analitza i ens dóna un llistat de tots els programes instal·lats, data de la instal·lació, a més de nombroses dades que ens poden ser de gran utilitat.




5. Explica quina és la funció dels perifèrics i com els classificaries.


Un ordinador necessita comunicar-se amb el món que l’envolta; i, per a això, disposa d’uns dispositius que l’ajuden a connectar-se amb l’exterior. Aquests dispositius reben el nom de perifèrics, i segons com fl ueixen les dades entre ells i l’ordinador, podem classifi car-los en:




•  Perifèrics d’entrada: són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador (les dades flueixen des del perifèric cap a l’ordinador). Alguns exemples de perifèrics d’entrada són: teclat, ratolí, escàner, micròfon o càmera digital. 
•  Perifèrics de sortida: són dispositius que usa l’ordinador per mostrar els resultats a l’usuari (extreure la informació); és a dir, les dades fl ueixen des de l’ordinador cap a l’exterior. Alguns exemples de perifèrics de sortida són: monitor, impressora, plòter o altaveus.
•  Perifèrics d’entrada i sortida: compleixen les funcions d’enviar i rebre dades a l’ordinador, o des d’ell. Hi ha alguns perifèrics d’entrada i sortida que s’anomenen d’emmagatzematge (fi g. 1.7). Alguns exemples de perifèrics d’entrada/sortida són: mòdem, discos fl exibles, llapis de memòria USB, targeta de xarxa, targeta de so, etcètera.




Preu - 639 €.   Gracias a la libertad creativa para poder capturar el momento decisivo, podrás ver todos los detalles de aquella puesta de sol de las vacaciones o seguir la acción del partido de fútbol. El sensor CMOS de 18 MP de la EOS 550D ofrece unos resultados excepcionales en entornos con poca luz, y unas imágenes con un nivel de ruido muy bajo. La EOS 550D combina la excepcional captura de imágenes fijas con la capacidad de grabación de vídeos Full HD (1080p). 

Para que des rienda suelta a tu creatividad, la EOS 550D incorpora control manual total y velocidad de fotogramas seleccionable. Puedes realizar disparos a velocidades tan altas como 50 ó 60 fotogramas por segundo a 720p en situaciones en las que la acción sucede muy rápidamente.

Objetivo18-55 mm IS f: 3.5-5.6 estabilizado
ResoluciónCMOS APS-C de 18 Mp - 1.040.000 píxeles
VídeoFull HD 1920 x 1080 píxeles, 30 fps
DisplayLCD de 3''
Memoria/AlmacenamientoCompatible con tarjetas SD/SDHC/SDXC
ColorNegro
Formatojpeg y raw
OtrosDIGIC 4 ISO 100-12.800. Disparos en ráfaga a 3,7fps. Batería de litio

PREU - 179 €  
Adorarás sus posibilidades: comparte tu vida multimedia fácilmente gracias a la navegación perfecta mediante trackpad y sus teclas multimedia. Conéctate a tu red inalámbrica doméstica o a un punto de conexión Wi-Fi® para revisar tu correo electrónico, comprar en línea, ver vídeos y música en línea e, incluso, realizar llamadas. 

Pantalla320x240 píxeles
Memoria/AlmacenamientoSí - Micro SD 2GB
ColorBlanco
Cámara2Mp. Zoom digital 5x
CuatribandaGSM 850 - 1.900MHz
Tiempo esperaHasta 17 días
Tiempo conversaciónHasta 4.5 horas
Dimensiones109 x 60 x 14mm
Peso106gr. aprox.
OtrosMarcación por voz



6. Com es pot classificar el software? Quines diferències trobes entre els diferents grups?



Dins del software podem fer la classificació següent:
•  Software de sistema: aïlla en la mesura del possible els detalls específics de 
l’ordinador particular. Aquest grup de programes és constituït principalment 
per:
— Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador, permet 
treballar amb l’ordinador i s’hi instal·la la resta de tipus de software.
— Drivers o controladors de dispositius: programes que permeten que el 
sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics.


•  Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres 
programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou). 
Se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació i n’hi ha una 
multitud en l’actualitat (per exemple: Java, C##, C++, Pascal, Cobol, PHP, ASP, 
etcètera).


•  Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema i permeten que els usuaris facin tasques específiques (processadors de 
textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, compressors, 
programes educatius, finances, etcètera).

miércoles, 5 de octubre de 2011

QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA?

DEFINICIÓ D’INFORMÀTICA
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en el desenvolupament de jocs, etc. El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique. La informàtica rarament involucra l'estudi mateix de les màquines conegudes com a ordinadors.

· Arquitectura d’ordinadors (definició, parts, inventor, biografia)
Encara que les tecnologies emprades en les computadores digitals han canviat molt, la majoria encara utilitza l'Arquitectura de von Neumann, publicada a principis dels anys 1940. L'arquitectura de Von Neumann descriu un ordinador amb 4 seccions principals: la unitat aritmètic lògica, la unitat de control, la memòria central, i els dispositius d'entrada i sortida.
 El ratolí és un perifèric d'ordinador, fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment. Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera.
Un teclat de computadora és un periféric, físic o virtual, utilizats per a la introducció d'ordres i dades en una computadora. Té el seu origen en els teletips i les màquines d'escriure elèctriques, que és van utilitzar com a teclats dels primers ordinadors i dispositius d'enmagatzematge.
Una impressora es un perifèric d'una computadora que permet produir una copia permanent de textes o gráfics de documents guardats en format electrònic, imprimint en paper les dades en medis físics, utilitzant carrets de tinta o tecnología làser. Moltes impressores són utilitzades com a periférics, i estàn permanentment unides a la computadora per un cable.

Voldria intentar mencionar breument els camps més destacats en que es divideix la informática:
-Informàtica teòrica: estretament relacionada amb la fonamentació matemàtica, centra el seu interès en aspectes com l'estudi i definició formal dels còmputs, l'anàlisi de problemes i la seva resolució mitjançant algorismes, fins i tot la investigació de problemes que no poden resoldre's amb cap computadora. També abasta l'estudi de la complexitat computacional i de la teoria de llenguatges. Es tracta en definitiva de la part més formal i abstracta de la informàtica.
 -Maquinari: és un dels camps de la informàtica menys significatius, o almenys, podríem dir que no és exclusiu de la informàtica sinó que la seva importància resideix en altres ciències més particulars, com l'electrònica i la física.
-Programari: aquest camp neix directament de la informàtica teòrica, tracta dels programes i procediments necessaris perquè una màquina pugui portar a terme tasques útils.
-Informàtica gràfica: s'ocupa de que es puguin realitzar els càlculs pertinents per a obtenir representacions gràfiques aplicables a tot tipus de situacions: simulacions, tractament d'imatge en medicina, videojocs i entreteniment, publicitat, animació.
-Informàtica empresarial: dintre del coneixement empresarial i de gestió, la informàtica té avui un gran protagonisme. Els seus assoliments són: la millora dels processos productius, l'estalvi de costos, l'òptima gestió d'estocs, l'aparició i l'impuls del comerç electrònic, la creació de sistemes d'informació, gestió del coneixement i intel·ligència empresarial, entre uns altres.
-Tractament de la informació: àrea dedicada a l'estudi i implantació dels conceptes que vaig comentar anteriorment en l'apartat “Maneig de grans volums de dades”. Aquí tenen cabuda les estructures de dades, les bases de dades, també els algorismes, la compressió i el xifrat...
-Altres àrees o metodologies: intel·ligència artificial, seguretat informàtica, modelatge i simulació, reconeixement del parla i reconeixement de formes, avaluació de sistemes informàtics, computació paral·lela i d'alt rendiment, bioinformática, informàtica mèdica, química computacional, etc.

INVENTOR DE LA INFORMÀTICA
Blaise Pascal 
(19 de juny de 1623–1662) Filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg francès, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà. Va néixer a Clarmont-Ferrand frança el 19 de juny de 1623. Quan la seva mare es va morir, la seva família es va establir a París, el 1629. Sota la tutela del seu pare, Pascal aviat es va manifestar com un nen prodigi en matemàtiques, i a l'edat de 16 anys va formular un dels teoremes bàsics de la geometria projectiva, conegut com el «teorema de Pascal» i descrit en el seu Assaig sobre les còniques (1639). L'any 1642 va inventar la primera màquina de calcular mecànica: la Pascalina. Pascal va demostrar mitjançant un experiment, el 1648, que el nivell de la columna de mercuri d'un baròmetre el determina l'augment o disminució de la pressió atmosfèrica circumdant. Aquest descobriment va verificar la hipòtesi del físic italià Evangelista Torricelli respecte a l'efecte de la pressió atmosfèrica sobre l'equilibri dels líquids. Sis anys més tard, juntament amb el matemàtic francès Pierre de Fermat, Pascal va formular la teoria matemàtica de la probabilitat, que ha arribat a ser de gran importància en estadística, matemàtiques i ciències socials, així com un element fonamental en els càlculs de la física teòrica moderna. Altres de les contribucions científiques importants de Pascal són la deducció de l'anomenat «principi de Pascal», en el qual es basa el funcionament d'una premsa hidráulica i que estableix que els líquids transmeten pressions amb la mateixa intensitat en totes les direccions, i les seves investigacions sobre les quantitats infinitesimals. Pascal creia que el progrés humà s'estimulava amb l'acumulació dels descobriments científics.

    · Llenguatges de programació (definició, tipus…)
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment unordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).
Actualment existeixen milers de llenguatges de programació, i se'n creen de nous contínuament. Alguns dels més extensos són ASM,C, C++, C# i Java.

· Xarxes
  La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.Aquesta topologia necessita de tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa.


 
La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.

En informàtica, la xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.

La xarxa en malla és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.




    · Sistemes operatius
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbiletc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.
Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows,GNU/LinuxMac OS X i Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils, mentre que els segment de servidors i sistemes encastats estan dividits en diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius.


    · Intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana. Es considera l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.