DEFINICIÓ D’INFORMÀTICA
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en el desenvolupament de jocs, etc. El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique. La informàtica rarament involucra l'estudi mateix de les màquines conegudes com a ordinadors.
· Arquitectura d’ordinadors (definició, parts, inventor, biografia)
Encara que les tecnologies emprades en les computadores digitals han canviat molt, la majoria encara utilitza l'Arquitectura de von Neumann, publicada a principis dels anys 1940. L 'arquitectura de Von Neumann descriu un ordinador amb 4 seccions principals: la unitat aritmètic lògica, la unitat de control, la memòria central, i els dispositius d'entrada i sortida.
El ratolí és un perifèric d'ordinador, fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment. Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera.
Un teclat de computadora és un periféric, físic o virtual, utilizats per a la introducció d'ordres i dades en una computadora. Té el seu origen en els teletips i les màquines d'escriure elèctriques, que és van utilitzar com a teclats dels primers ordinadors i dispositius d'enmagatzematge.
Una impressora es un perifèric d'una computadora que permet produir una copia permanent de textes o gráfics de documents guardats en format electrònic, imprimint en paper les dades en medis físics, utilitzant carrets de tinta o tecnología làser. Moltes impressores són utilitzades com a periférics, i estàn permanentment unides a la computadora per un cable.
Voldria intentar mencionar breument els camps més destacats en que es divideix la informática:
-Informàtica teòrica: estretament relacionada amb la fonamentació matemàtica, centra el seu interès en aspectes com l'estudi i definició formal dels còmputs, l'anàlisi de problemes i la seva resolució mitjançant algorismes, fins i tot la investigació de problemes que no poden resoldre's amb cap computadora. També abasta l'estudi de la complexitat computacional i de la teoria de llenguatges. Es tracta en definitiva de la part més formal i abstracta de la informàtica.
-Maquinari: és un dels camps de la informàtica menys significatius, o almenys, podríem dir que no és exclusiu de la informàtica sinó que la seva importància resideix en altres ciències més particulars, com l'electrònica i la física.
-Programari: aquest camp neix directament de la informàtica teòrica, tracta dels programes i procediments necessaris perquè una màquina pugui portar a terme tasques útils.
-Informàtica gràfica: s'ocupa de que es puguin realitzar els càlculs pertinents per a obtenir representacions gràfiques aplicables a tot tipus de situacions: simulacions, tractament d'imatge en medicina, videojocs i entreteniment, publicitat, animació.
-Informàtica empresarial: dintre del coneixement empresarial i de gestió, la informàtica té avui un gran protagonisme. Els seus assoliments són: la millora dels processos productius, l'estalvi de costos, l'òptima gestió d'estocs, l'aparició i l'impuls del comerç electrònic, la creació de sistemes d'informació, gestió del coneixement i intel·ligència empresarial, entre uns altres.
-Tractament de la informació: àrea dedicada a l'estudi i implantació dels conceptes que vaig comentar anteriorment en l'apartat “Maneig de grans volums de dades”. Aquí tenen cabuda les estructures de dades, les bases de dades, també els algorismes, la compressió i el xifrat...
-Altres àrees o metodologies: intel·ligència artificial, seguretat informàtica, modelatge i simulació, reconeixement del parla i reconeixement de formes, avaluació de sistemes informàtics, computació paral·lela i d'alt rendiment, bioinformática, informàtica mèdica, química computacional, etc.
INVENTOR DE LA INFORMÀTICA
Blaise Pascal
(19 de juny de 1623–1662) Filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg francès, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà. Va néixer a Clarmont-Ferrand frança el 19 de juny de 1623. Quan la seva mare es va morir, la seva família es va establir a París, el 1629. Sota la tutela del seu pare, Pascal aviat es va manifestar com un nen prodigi en matemàtiques, i a l'edat de 16 anys va formular un dels teoremes bàsics de la geometria projectiva, conegut com el «teorema de Pascal» i descrit en el seu Assaig sobre les còniques (1639). L'any 1642 va inventar la primera màquina de calcular mecànica: la Pascalina. Pascal va demostrar mitjançant un experiment, el 1648, que el nivell de la columna de mercuri d'un baròmetre el determina l'augment o disminució de la pressió atmosfèrica circumdant. Aquest descobriment va verificar la hipòtesi del físic italià Evangelista Torricelli respecte a l'efecte de la pressió atmosfèrica sobre l'equilibri dels líquids. Sis anys més tard, juntament amb el matemàtic francès Pierre de Fermat, Pascal va formular la teoria matemàtica de la probabilitat, que ha arribat a ser de gran importància en estadística, matemàtiques i ciències socials, així com un element fonamental en els càlculs de la física teòrica moderna. Altres de les contribucions científiques importants de Pascal són la deducció de l'anomenat «principi de Pascal», en el qual es basa el funcionament d'una premsa hidráulica i que estableix que els líquids transmeten pressions amb la mateixa intensitat en totes les direccions, i les seves investigacions sobre les quantitats infinitesimals. Pascal creia que el progrés humà s'estimulava amb l'acumulació dels descobriments científics.
· Llenguatges de programació (definició, tipus…)
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment unordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).
Actualment existeixen milers de llenguatges de programació, i se'n creen de nous contínuament. Alguns dels més extensos són ASM,C, C++, C# i Java.
· Xarxes
La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.Aquesta topologia necessita de tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa.
En informàtica, la xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.
La xarxa en malla és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.
· Sistemes operatius
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbiletc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.
Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows,GNU/Linux, Mac OS X i Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils, mentre que els segment de servidors i sistemes encastats estan dividits en diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius.
· Intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana. Es considera l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario